ANDRÒMINES

Igual que aquell moment en què una olor ens evoca una persona o que una fotografia ens transporta a un paisatge, a Andròmines, una noia puja a les golfes de casa seva i, en redescobrir les seves joguines, torna a ser petita per un instant. Un moment amb el qual tots ens podem sentir identificats, i que Mirna Vilasís i Xavi Múrcia projecten en forma d’un espectacle poètic on la nostàlgia i la fugacitat del temps són els protagonistes. I és que aquesta obra, d’una posada en escena conceptual i una atmosfera sonora detallista, ens parla sobre la relativitat del temps i ens ensenya a viatjar-hi.