ALBA VENTURA I FRANCISCO FULLANA. Música francesa i espanyola

REPERTORI

Claude Debussy: La plus que lente, L 121 (1910)
Enric Granados: Sonata per a violí i piano (c. 1908)
Francis Poulenc: Sonata per a violí i piano (1942-1943)
Joan Manén: Caprici n. 3 “Català”, op. A 33 (1899)
Maurice Ravel: Sonata per a violí, op. post. (1897)
Salvador Brotons: Et in terra pax, op. 97 (2004)
Joaquín Turina: Sonata n. 2, op. 82 “Sonata espanyola” (1934)
Pablo de Sarasate: Aires bohemios, op. 20 (1878)

ARTISTES

Francisco Fullana, violí
Alba Ventura, piano

PROGRAMA

França era i continua sent punt de trobada i referència per a bona part dels nostres millors compositors des de fa dos-cents anys. Aquesta fructífera projecció musical d’Espanya al país veí va assolir el punt àlgid a l’inquiet París de finals del segle XIX i començaments del XX. Allà van estudiar i van modelar els seus llenguatges compositius Granados i Turina, deixant-se influir per músics de la talla de Debussy o Ravel (de qui escoltarem la poc coneguda Sonata, op. post., una obra de joventut). La connexió creuada Espanya-França la comprovarem també a la Sonata per a violí i pianode Poulenc, dedicada a Lorca. El violinista Francisco Fullana i la pianista Alba Ventura, en aquest diàleg entre la música francesa i l’espanyola, han volgut incloure música de dos dels més grans virtuosos espanyols del violí, que van oferir concerts per tot Europa: Manén i Sarasate. L’accent espiritual el posa Et in terra pax per a violí sol del català Salvador Brotons (1959), que s’erigeix com un al·legat per la pau en un món en guerra.