In Wonderland

La directora Alícia Gorina proposa un joc de teatre-document, un espectacle de creació que psicoanalitza el seu propi univers artístic des del rigor i el sentit de l’humor envers un mateix.

A Watching Peeping Tom, Alícia Gorina compartia escenari amb el seu pare, amb qui parlava de cinema i de teatre, del paper de l'espectador, de la mirada, de família i, especialment de relacions paternofilials. Ara, per parlar de la maternitat i d'alguna cosa més, pren de referent la feina de la seva mare, una psicòloga sempre envoltada de companys de professió, psiquiatresm psicòlegs, psicoanalistes... Li va ser impossible estalviar-se una infantesa i adolescència sota el microscopi d'aquests professionals. La directora juga en aquest muntatge amb l'aversió que li produïa sentir-se constantment analitzada i porta a l'escenari uns psicoanalistes a qui convida de manera voluntària a analitzar fragments i escenes del seu treball. A quines conclusions arribaran uns o unes professionals dels fets que tenen lloc en la ment humana quan apliquin els seus coneixements a un objecte artístic? Sí, el muntatge parla de psicoanàlisi, però també d'inconscient i de consciència, de pas del temps i de la mort, de maternitat i infantesa, d'imaginació i joc, de teatre i d'art. S'asseuran al voltant d'una taula, però els paisatges mentals que evoquin prendran forma escènica. Un muntatge que potser té la creació de la pròpia autora com a font d'inspiració però que ens parla de l'univers i de l'imaginari personalde cada espectador.