Tantaka Teatroa

 La Mia és una dona imprescindible, com tantes, el dia a dia de casa seva. Lluita contra els seus dimonis mentre cuida la mare, el pare, la filla i un marit «dissident», però especialment es desvetlla pel seu fill Branko que pateix una, innominada, malaltia degenerativa que el va fent perdre mobilitat. Avui, Branko, fa 25 anys i la seva «defectuosa» (avui dia es diria «disfuncional») família li prepara una festa. És el detonant per parlar, amb humor, senzillesa i una sinceritat brutal, de tot el que alguna vegada va importar, del que sempre ens hauria d'importar: la memòria, la família, el pas del temps, l'acceptació del diferent, la joventut, el amor, por, soledat, bellesa, abandó, bogeria, malaltia... la vida. La reconeguda companyia basca Tanttaka Teatroa porta a escena Mi hijo solo camina un poco más lento, un text extraordinari que ha estat reconegut amb nombrosos premis i les posades en escena se succeeixen d'un país a un altre. La casa familiar és l'espai divers on es donen infinitat de situacions, algunes de gracioses, altres de cruels o commovedores i moltes difícils de classificar. Crida l'atenció la diversitat d'edats en els personatges, hi ha avis, mares, fills adolescents, un registre variat que proporciona a la peça una varietat i una riquesa que aclaparen. També sorprèn la impressió que el text podria estar escrit, tranquil·lament, en una realitat immediata. Ens ho podem imaginar perfectament inscrit en un barri proletari qualsevol de la nostra geografia industrial o fins i tot en un context rural. Sense conèixer el nom de l'autor o dels personatges de la funció, no pensaríem mai que està escrita als Balcans. Això passa amb els grans textos, que són obertament universals.