La Simfonia Concertant de Mozart

Contarem per a aquest concert amb un convidat de luxe, Joaquin Riquelme, violista de la Filharmònica de Berlin. Juntament amb el violinista José Manuel álvarez Losada ens interpretaran una de les obres més profundes i de més maduresa de Mozart, la seva Simfonia Concertante. Una raresa pel que fa a l’elecció dels solistes. Són molt poques les obres amb un violí i una viola com a instruments solistes i això en fa d’ella una peça gairebé única dins tot el repertori universal.

Misteriosa també per la simbologia masonica que Mozart oculta en ella: per exemple en l’elecció de la tonalitat, amb tres alteracions, el número simbòlic dels maçons. Mateixa tonalitat que empra en la sema simfonia número 39, una de les majors expressions de joia i energia que mai ha escrit el compositor austríac.

Entremig, una breu caricatura que ens regala Dimitri Xostakóvitx amb les seves dues breus peces per a quartet en versió d’orquestra de corda.

Fitxa artística

Joaquín Riquelme, viola
José Manuel Álvarez Losada, violí
Orquestra de Cambra de Mallorca
Bernat Quetglas, director

Repertori
Wolfgang Amadeus Mozart. Simfonia Concertante  en mi bemoll K 364
1. Allegro maestoso
2. Andante
3. Presto

Dimitri Xostakóvitx. Dues peces per quartet de corda (arr. per a orquestra de corda)
1. Elegia
2. Polca

Wolfgang Amadeus Mozart. Simfonia núm. 39 en mi bemoll major K 543
1. Adagio. Allegro
2. Andante
3. Minuet. Trio. Minuet.
4. Finale. Allegro.