ROMANCERO GITANO

Direcció Lluís Pasqual
Textos Federico García Lorca i Lluís Pasqual

Intèrpret Nuria Espert

Romancero gitano, poemari de Federico García Lorca publicat en 1928 compost per divuit romanços, té a Andalusia i als gitanos per protagonistes. Un llibre que evoca en tot moment les arrels del seu autor: l'amor a la seva terra, la seva passió, la tradició, la cultura, la història, la literatura i la religió. Són poemes de temàtica romàntica carregats de populisme i folklore, de sensualitat, però també de frustració, tragèdia i mort. Una “atmosfera misteriosa de mort” lligada gairebé sempre a alguna forma de violència, carregada de simbolisme i metàfora. La pena andalusa és la figura central d'aquest Romancer i està personificada en els gitanos, autèntics protagonistes a l'Andalusia lorquiana, arquetips de la llibertat i la passió; del mític i el tràgic. Representants únics de la veritat, del genuí, d'allò més instintiu i primitiu. L'ànima profunda d'Andalusia.

“El llibre en el seu conjunt, encara que es digui gitano, és el poema d'Andalusia, i el dic gitano perquè el gitano és el més elevat, el més profund, més aristocràtic del meu país, el més representatiu de la seva manera i el que guarda la brasa, la sang i l'alfabet de la veritat andalusa i universal”. Així proclamava el mateix Lorca en una conferència recital en 1935 en la qual procurava afirmar-se en el caràcter anti tòpic i anti costumista del llibre, allunyant-se així de les crítiques: “Un llibre antipintoresco, antifolklórico, antiflamenco, on no hi ha un una chaquetilla curta, ni un vestit de torero, ni un barret pla, ni una pandereta”.

Els romanços lorquians són a més exemples de convivència entre elements tradicionals o cultes i populars. Una síntesi del món clàssic i el modern, entre tots els elements històrics que convergeixen a Andalusia: els romans, els àrabs i els gitanos.