Rey Lear de W. Shakespeare

EL REY LEAR es basa en un conte popular que apareix incorporat a la història antiga d'Anglaterra des del segle XII.
Expliquen les cròniques que el vell Lear va voler conèixer el grau d'afecte de les seves tres filles per designar successora a qui més li estimés. Dos es van desfer en afalacs i la menor li va contestar que l'estimava com a pare i res més. Li va semblar poc al rei, que la va castigar. El temps i les peripècies vindrien a demostrar més tard que era l'única digna del tron que, per fi, després d'una guerra amb les germanes, va acabar aconseguint.

La versió d’Atalaya, potencia la recerca de la condició humana nua subjacent en el text, despullant l'individu de tot el superflu, connectant amb l'essència de la natura, i buscant l'empatia cap a la resta de la humanitat.

 Els cors, cada vegada més presents a Atalaya, arriben aquí una potència esfereïdora i acompanyen els canvis escènics que es realitzen a la vista.