Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que tirem en l’estómac dels peixos que ens preparem per a sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixes i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx.
Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa 10 anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta. Això si, que no falti els minuts de silenci a la porta de l’ajuntament amb cada mort..
Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a cridar les coses pel seu nom. Cal perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, metàstasi, leucèmia, calvície, sobrepès, gra de pus, asfixia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, colonoscòpia i amor.
Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, del nostre abandonament, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú coneix i alguns pocs pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència...
…ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint.
Agnès i Quim
Una creació d’Agnès Mateus i Quim Tarrida
Intèrpret: Agnès Mateus
Convidats: Pablo Domichovsky i Ismael Mengual
Premi del públic Festival de Almada 2020 Espectáculo de Honra
Premi Butaca 2018 a les Noves Aportacions Escèniques
Premi FAD Sebastià Gasch Aplaudiment 2018
Premi de la Crítica 2017 com a millor espectacle de Noves Tendències
Espectacle en català i castellà
Durada: 80 minuts
