Projecte original d'Anna Karasinska

La jove directora polonesa Anna Karasińska, vinculada al Nowy Teatr de Varsòvia, va debutar el 2015 amb Ewelina's Crying, un espectacle metateatral carregat d'humor. De llavors ençà, la seva trajectòria ha estat fulgurant, tant en cinema com en teatre. Per aquest motiu, és a Temporada 21/22 del Lliure amb una proposta molt poc convencional, amb un reparttiment format per intèrprets no professionals.

El procés de creació segons Karasińska
Intento que les meves produccions impactin en lloc d'explicar una història. Convertir-les en esdeveniments que es desenvolupin en l’ara i aquí. Trenco la narrativa espectador-obra-actor perquè la gent pugui veure's veritablement i interactuar entre si.
Quan faig una producció, planifico què els passarà a cadascun dels participants, al púbic, i com aconseguir-ho. No penso gaire en el tema. El tema és només un dels meus dispositius, una cobertura per al mecanisme que engego.
M'interessa utilitzar l'art com a mitjà per aconseguir que la gent es deixi anar.
En les meves produccions, intento mantenir l'espectador en un estat d'ambivalència, diversió i alarma, enganyant contínuament el seu intel·lecte. Mitjançant la creació de situacions poc òbvies, intento que l'espectador llisqui cap a l'absurd i experimenti la llibertat de no ser controlat per l'intel·lecte, per conceptes sòlids com una roca, narracions vinculants i significats.
Crec que deixar anar les nocions d'allò que considerem real i obvi és l'eina més poderosa per canviar el món.

Treballar amb el procés:
En un treball basat en el procés, a diferència de la tradició del teatre dramàtic, no comencem amb un text ni un tema. No ens interessen temes que hagin estat formulats prèviament per altres.
Busquem contingut que "vol" ser expressat en un lloc i un moment determinats.
El procés funciona amb tot allò que apareix i ho tracta tot com a material. No afavoreix cap de les maneres en què el material ens arriba: el text, l'espai, les emocions, les relacions, el cos, la memòria i el context hi participen en igualtat.
És una pregunta que es fa a un espai, la resposta de la qual es manifesta a través dels participants.
El procés, però, no es basa en les expectatives conscients de les persones que creen ni en les seves idees sobre les preferències del públic futur. Els fruits del procés són el seu contingut independent i no sempre còmode, sovint incorrecte i rebel.
El treball basat en el procés ofereix l'oportunitat de plantar cara a les maneres com estem formats inconscientment per reconèixer la jerarquia i acceptar només per rellevants els temes convencionals i els continguts comunicables intersubjectivament.
reballant amb el procés, creem una declaració autònoma i orgànica lliure de racionalització i d’ideologies de moda.
Aquest mètode de treball permet expressar-se més enllà del desig de ser vist i de la necessitat de complir les expectatives. Reordena les nostres fronteres: ens permet obrir-nos a la intimitat i no tenir por d'un intercanvi profund, alhora que no permet als altres decidir què val la pena dir o no.