El poble és qui mana

Concert especial i col·lectiu, sota la direcció artística de la cantant Núria Piferrer ‘Névoa’, per celebrar el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells.

24 d’abril de 1974. Otelo Saraiva de Carvalho i els seus, s’instal·len clandestinament a la caserna de Pontinha a Lisboa, per dirigir la insurrecció contra un Estat, que com l’espanyol, de Novo no tenia res. Faltaven cinc minuts per les onze de la nit, E depois do adeus, la cançó que havia interpretat, amb tant mal resultat, Paulo de Carvalho al Festival d’Eurovisió, era punxada per les Emissores Associados de Lisboa. Era el primer senyal que anunciava la presa de posicions estratègiques dels militars demòcrates.

A un quart i cinc de la matinada, del dia següent, el poeta i periodista moçambiquès Leite de Vasconcelos feia sonar, en el seu programa Limite de Rádio Renascença la prohibida cançó Grândola Vila Morena de José “Zeca” Afonso, era el senyal de que ja no hi havia marxa enrera, que o povo é quem mais ordena. Les Cantigas de Maio sonaven a l’abril.

Algunes de les cançons que van aixoplugar la lluita contra la dictadura, com cantava Luis Cilia, as moscas mudan só a merda náo varia així com unes altres que foren composades fraternalment en honor a la revolució dels clavells vermells, sonaran en aquest concert emotiu, fraternal i reivindicatiu alhora.
(Pere Camps)

Barnasants