Tot i que el dol és una cosa íntima i que cada persona o grup humà experimenta segons la seva sensibilitat, resiliència, actitud vital i magnitud atribuïda a la pèrdua, totes les societats i grups han creat i acordat formes acceptades de dol: espais, llenguatges, colors, vestimentes, gestos o rituals considerats socialment adequats davant de diferents pèrdues. Malgrat això, aquests consensos no són universals ni immutables. Són, socialment i culturalment, diversos, canviants i dinàmics.
A càrrec de:
XusaSerra Llanas, infermera, antropòloga i tanatòloga. Presidenta de GestDol, Servei d’Atenció al Dol. Hospital Universitat General de Catalunya i SOM Salud Mental 360 Hospital Sant Joan de Déu
ElisaLlurba Olivé, ginecòloga i obstetra, doctora en Medicina, cap del Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Reproducció Assistida de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Joan CarlesMelich, filòsof, doctor en Filosofia i professor universitari
Ha estat una experiència enriquidora per tot el grup que hem assistit. Saber sobre diferents dols i com gestionar-los, a més d'entendre la mort com un procés de la vida, apropar-nos a la mort i poder-nos aocmiadar dels éssers estimats. Saber cuidar al fill o filla que no ha nascut o a mort abans que el pare/mare. Falta educació sobre la mort i el dol. Com a societat vivim d'esquenes i apartem als infants d'aquest procés.
A continuació pots seleccionar la categoria de cookies que vols habilitar perquè puguem millorar els nostres serveis i la teva experiència de navegació. Per a més informació sobre totes les cookies consulta la nostra política de cookies.
Cookies necessàries per a l’ús correcte del web com, per exemple, per a l’inici de sessió, l’autenticació o la seguretat.
Permeten mesurar, de manera anònima, el número de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment i introduir canvis en funció de l’anàlisi de les dades d’ús dels usuaris del servei.
Valoracions