Concert per a piano i orquestra núm. 2, si major, op. 19
Concert per a piano i orquestra núm. 3, do menor, op. 37
Concert per a piano i orquestra núm. 4, sol major, op. 58
INTÈRPRETS
Paul Lewis, piano
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director
Escoltar una retrospectiva Observar l’evolució estilística d’un dels compositors més grans de la història de la música és una gran oportunitat. Seguint l’estela de Mozart, que havia obert el camí cap a una nova relació entre solista i orquestra, repartint el virtuosisme entre ambdós, Beethoven escrigué el seu primer concert amb 17 anys i el darrer amb 41. En el transcurs d’aquest temps mantingué en el concert algunes característiques —tots tenen tres moviments, el primer ràpid en forma d’allegro de sonata, el segon lent i el tercer ràpid en forma de rondó— però hi introduí novetats importants que demostren la seva maduresa com a compositor i com a pianista.
Escoltar els números 2, 3 i 4 ens permetrà no perdre de vista els següents elements: a mesura que els concerts avancen cronològicament, augmenten els efectius orquestrals, els contrastos dinàmics i l’ús de tota l’extensió del piano; el número 3 és l’únic en mode menor i l’únic que conté una referència expressa a Mozart, concretament d’un tema del seu concert núm. 24; i el número 4 és el primer en què el piano, en lloc de l’orquestra, introdueix els temes del primer moviment
A continuació pots seleccionar la categoria de cookies que vols habilitar perquè puguem millorar els nostres serveis i la teva experiència de navegació. Per a més informació sobre totes les cookies consulta la nostra política de cookies.
Cookies necessàries per a l’ús correcte del web com, per exemple, per a l’inici de sessió, l’autenticació o la seguretat.
Permeten mesurar, de manera anònima, el número de visites o l’activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment i introduir canvis en funció de l’anàlisi de les dades d’ús dels usuaris del servei.