Incursió Social

PASTORAL I TUTELADA esdevé un cru testimoni de com les persones més vulnerables han viscut els estralls de la pandèmia.
Ara que l'Amor –les seves diverses formes, les seves lleis, els seus pactes, les seves conseqüències–, torna a estar al centre del debat públic i de les nostres converses privades, tornem a pensar que l'Amor és una cosa per a tothom. Però l'Amor és exclusiu. L'Amor és una activitat restringida. L'Amor és una zona prohibitiva. Una part de la població es troba fora d'aquestes idees; fora de l'amor romàntic, de l'amor lliure, de l'amor dispers i despistat, de l'amor múltiple i de l'amor únic, de l'amor bell. I també fora del sexe, lluny del contacte íntim sense tutela, aliens a l'electricitat nocturna dels cossos. Però, quines idees, quines realitats, es viuen en aquests espais socials? Quines són les maneres d'estimar-se aquí? Quines són les formes de fer-se l'Amor? Quins poemes es xiuxiuegen a cau d'orella les persones enamorades? Fa cinquanta anys, Pier Paolo Pasolini es passejava per Itàlia amb una càmera i un micròfon, preguntant-li a la gent sobre l'amor, la sexualitat, el matrimoni. Es trobà amb nens que es pensaven que havien sortit d'una coliflor i amb gent gran que mai havien vist ningú sense roba, fora d'ells mateixos, i encara ben justet.
Amb aquest esperit, ens proposem saber com vivim l'Amor, aquí i ara, les persones que conformem Incursió Social.