PASSIÓ SEGONS SANT JOAN

Tot i que només se’n conserven completes dues, Bach va escriure almenys cinc passions. La temporada passada, Jordi Savall va oferir la més coneguda, La Passió segons sant Mateu, l’obra que va marcar la recuperació de la música de Bach arran de la reestrena de Mendelssohn, el 1829. Aquesta temporada presenta la més antiga de les dues passions conservades íntegrament: La Passió segons sant Joan. El caràcter del text de sant Joan és notablement diferent del de sant Marc, i la traducció musical de Bach, també: la narració és més breu i directa. Es va estrenar el 1724 a l’església de Sant Nicolau de Leipzig, amb un desplegament musical extraordinari. Tanmateix, la partitura està sempre al servei de la paraula, que és l’element central de l’obra. En efecte, l’evangelista i Jesús tenen un univers sonor ben diferenciat pel que fa a l’acompanyament. En números particularment destacats, Bach va incloure també sonoritats inusuals a l’orquestra, com la viola da gamba o el llaüt, a més de l’habitual expressivitat retòrica en la construcció de les melodies i harmonies del músic-poeta, com el va definir Albert Schweitzer.