El Pare

L’Andreu, un home de setanta-sis anys, culte, sorneguer i tossut, està perdent la memòria, però es resisteix a acceptar cap mena d’ajuda i rebutja tots els cuidadors que la seva filla, l’Anna, intenta contractar. A mesura que tracta de donar sentit a les seves circumstàncies canviants, l’Andreu comença a dubtar dels seus éssers estimats, de la seva ment i, fins i tot, de la seva pròpia vivència de la realitat. El pare és un demolidor retrat de la demència senil. L’obra és una valenta i encertada radiografia de l’Alzheimer, un mal que transforma la realitat del pacient i la de la família en una lluita constant. El text mostra una perspectiva molt personal i íntima, ja que va sorgir quan l’àvia de Zeller va començar a patir símptomes d’Alzheimer, i ensenya com la demència d’un afecta el seny de l’altre. De forma subtil, Zeller analitza el deteriorament del pare i les contradiccions en les quals es veu sumida la filla davant uns fets devastadors.