El Pa nostre de cada dia

“El Pa Nostre de Cada Dia” és una història d’ “humans entre els humans”, que “no són res i per això poden ser-ho tot”. Es presenta d’inici com un joc de metateatre: “teatre dins del teatre”, on veurem a quatre actrius interpretant tot tipus de personatges. 

Al començament, la presència del públic com a Pensador, fa que la companyia teatral decideixi representar “El Pa Nostre de Cada Dia”, una crítica política i social on l’acció transcorre al voltant de la fleca d’un carrer de barri en una ciutat qualsevol, on la crisi econòmica ha desfermat una onada d’atur generalitzada que provoca una lluita aferrissada per menjar.

Tots són alhora víctimes i còmplices d’un capitalisme opressor, voraç i despietat, cada cop més quotidià i asfixiant. Els personatges són conscients de la seva realitat però són incapaços de modificar-la, ja sigui pel context aclaparador o per les circumstàncies immediates en les que es troben.

L’obra reflecteix l’avarícia, la supèrbia, el rancor, la desunió i l’enveja que impedeixen l’avenç de la societat. Ens planteja que, a qualsevol classe social sempre existeix un egoisme i un odi que ens porta al buit. Ens convida a la reflexió, mostrant-nos que només units i passant a l’acció s’aconsegueix una diferència.
Ficció o realitat? Aquesta situació be podria ser la de la fleca del carrer de qualsevol de nosaltres avui dia.