NORMA

“Plorar d’emoció escoltant-la no ens hauria d’avergonyir”, Richard Wagner

Norma, la sacerdotessa i líder espiritual de la rebel·lió contra els romans, estima Pollione, el cap de la força d’ocupació que vol oprimir el seu poble i amb qui ha tingut dos fills. Una traïció que amenaça la supervivència de la comunitat.

Norma, que descobreix l’amor prohibit entre la seva companya Adalgisa i Pollione, passarà per molts estats emocionals: des de ser la furiosa dona que crida a les armes fins a sacrificar la seva vida. Quin és el seu paradís: el refugi de la fe?, l’amor de Pollione?, el benestar de la seva societat?

Aquesta extraordinària producció signada per Àlex Ollé per a la Royal Opera House de Londres actualitza Norma situant-la en el context d’una religió opressora. Tot explorant el conflicte entre els desitjos individuals i els de la comunitat, Ollé assenyala la religió com a força aglutinadora i una manera d’ordenar el món, però alhora també com un element repressor davant l’individu que vol separar-se de la llei. Norma, en ple debat entre la seva voluntat o la llibertat del seu poble, està completament atrapada per les referències col·lectives (les regles socials i el pes dels símbols antics i de la fe). Els seus dubtes i la seva fragilitat apareixen com a ressonàncies contemporànies davant d’una religió entesa com a fanatisme, llei inflexible i instrument cec. Les normes ofeguen Norma, filla sotmesa, amant traïda i mare desesperada.

Sense escapatòria i esdevenint una autèntica heroïna, accepta la seva culpa i està disposada a morir. Un sacrifici purificador i una història que ofereix un dels rols més difícils i emblemàtics de la història de l’òpera. Aquesta obra cabdal del belcantisme i la tercera òpera que es va representar en la temporada inaugural del Liceu l’any 1847 constitueix l’exemple perfecte de tragèdia musical.