Mark Padmore & OCM

REPERTORI

B. BRITTEN: Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31
D. XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 5, op. 47

INTÈRPRETS

Mark Padmore, tenor
Pablo Hernández, trompa
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

LLEGIR ENTRE LÍNIES

Britten elegí sis poemes d’èpoques i estils molt variats -ss. XV al XIX- per conformar aquesta obra i comptà amb l’ajuda del crític Edward Sackville-West per fer-ho. El contingut dels textos, que tracten sobre el capvespre, la sensació de pau i la mort assossegada, va com l’anell al dit a una forma musical, la serenata, que té el seu origen en un tipus de peça calmada, ‘serena’, que es tocava al vespre. Entre les moltes aportacions que feu Britten a aquesta composició musical, especialment al seu país natal, hi trobem aquí una gran imaginació melòdica, així com molta agudesa en la varietat d’efectes tímbrics, que aconsegueix amb la trompa.

Xostakóvich també demostrà tenir un gran enginy en aconseguir que la seva cinquena simfonia fos del grat del mateix règim que en la seva obra anterior l’havia acusat, denunciat i censurat. Amb aquesta composició respongué tal com s’esperava d’un compositor del realisme socialista: explicar que la vida contemporània era un drama i que el règim de Stalin era la salvació, i escriure amb unes estructures musicals clares i utilitzant un final triomfal. Però al mateix temps Xostakóvich no renuncià al que ell esperava de si mateix: criticar la figura del dictador i presentar una música rica, imaginativa i moderna.