Madama Butterfly

1630-1640: el Japó estableix la política del “sakoku”, que prohibeix la immigració i l’emigració al país i limita estrictament el comerç exterior: l’únic lloc que manté relacions comercials amb Europa és Dejima, un illot artificial situat a la badia de Nagasaki. 

1853: el Japó és obligat a obrir dos ports per comerciar amb els Estats Units com a conseqüència directa del Tractat de Kanagawa, que posa fi a segles d’una política exterior japonesa d’aïllament i fronteres tancades. Un dels efectes d’aquesta obertura comercial del Japó va ser el sorgiment d’un marcat interès dels artistes occidentals per les arts decoratives, l’estètica, la vestimenta i les artesanies del Japó. 

Les exposicions universals de Londres (1862) i París (1867) van mostrar a Europa per primera vegada obres d’artistes japonesos. Artistes com Manet, Degas, Monet, Cassatt, Toulouse-Lautrec i van Gogh, entre d’altres, van començar a incorporar temes i dissenys japonesos en les seves pròpies obres: neix el japonisme.

Aquest interès pel Japó va ajudar a fer que les obres de Pierre Loti fossin un èxit rotund, inclosa la novel·la Madame Chrysanthème (1887), una de les fonts d’inspiració de Madama Butterfly. 

L’àmbit musical tampoc no va estar aliè a la influència del japonisme: l’òpera La Princesse Jaune (1872), de Camille Saint-Saëns, l’òpera The Mikado (1885), de Gilbert i Sullivan, i l’opereta The Geisha (1896) de Sydney Jones, en són alguns exemples. 

Tot adaptant l’obra de David Belasco Madame Butterfly (basada en un conte popular de John Luther Long) que va veure a Londres el 1900, Puccini completa una partitura tant colossal com fascinant: una autèntica obra mestra. Va col·laborar novament amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa (amb qui ja havia creat La bohème i Tosca) per adaptar la tràgica història de Cio-Cio-San. 

Cio-Cio-San, la jove núvia japonesa de l’oficial naval nord-americà tinent Pinkerton, representa un somni trencat: ella creu que està entrant en un matrimoni real, però representa un curt i romàntic idil·li destruït quan ell l’abandona poc després d’haver-se casat. Viurà perseguint el somni del seu retorn; una tràgica esperança. Ella, que ha renunciat a la seva religió i comunitat, s’assabenta massa tard que, per a Pinkerton, el seu matrimoni és simplement una il·lusió, amb conseqüències tràgiques. Tres anys més tard, Cio-Cio-San i el seu fill, Dolore, veuen el vaixell de Pinkerton al port. 

Ella espera amb emoció la seva visita, però quan Pinkerton i la seva dona nord-americana Kate arriben i volen endur-se el noi a Amèrica, Cio-Cio-San s’acomiada del seu fill i es lleva la vida. Tot i que l’estrena al Teatro alla Scala de Milà, el 1904 va ser mal rebuda, aquell mateix any Puccini va revisar l’òpera per a les actuacions a Brescia. Madama Butterfly es va convertir ràpidament en una òpera molt popular i continua sent una de les obres més estimades de Puccini. 

L’exquisida producció de Leiser – Caurier s’inspira precisament en les imatges a Europa durant el segle XIX sobre el Japó. Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez encarnaran la trista heroïna oriental disposada a sacrificar-se davant de la cruel realitat de la traïció.