Joana Cera · Tic - Tac

(L'espai no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda)

L’actual proposta de Joana Cera (Barcelona, 1965), plena de registres simbòlics, ens convida a considerar el temps en les seves múltiples versions: el temps terrenal i còsmic; el que connecta amb altres dimensions; el temps cíclic que obre el joc de les possibilitats i els canvis; el temps espiritual.

Un temps que s’acaba. O per ventura ja s’ha acabat. On cada minut compta; cada segon.

El món està assetjat per conflictes polítics, socials i mediambientals. La intervenció de l’artista al Casal Solleric planteja la necessitat d’un canvi d’actitud. És un moment clau per a prendre consciència de la necessitat de reconsiderar la nostra relació amb la Terra i connectar amb l’essència universal que hi compartim.

A la mostra actual, l’escultura, la fotografia, la performance sonora i l’audiovisual són els mitjans utilitzats per a canalitzar aquestes reflexions. També ho són, en aquest cas especialment, els jocs de paraules, el bilingüisme i la polisèmia.

El treball multidisciplinari de l’artista es caracteritza per una cuidada materialització de les peces. Col·laborant amb artesans i tècnics, apura cada material, cada forma i cada procediment fins a la plasmació de la idea. El resultat són unes imatges sintètiques que aspiren al que és essencial, al conceptual i a la vegada poètic.

A l’espai de l’Aljub s’allotgen diverses al·lusions al temps: rellotges d’arena malalts que recorden que el temps es pertorba, rellotges epifànics amb manetes sobrenaturals fetes d’ombra i flor, grafies de trànsit cap a l’infinit, temps rítmic dels mantres, temps dels gestos que fan i desfan la variabilitat de l’etern retorn…

També hi trobarem claus: claus de fang i de pedra, claus bilingües plenes de polisèmies, claus que obren portes de consciència, claus per a traspassar el llindar que condueix a altres dimensions...

I al·lusions a la terra, al tel·lúric, a la terra-matèria que assenyala l’univers unint els extrems com sol fer moltes vegades aquesta artista.

Ple de suggeriments metafòrics, el conjunt del treball profunditza en la relació entre els àmbits terrenal i espiritual apel·lant al misteri com a mode d’apropar-se a l’invisible des del que és visible. Una lectura detinguda permetrà descobrir tot el seu poder comunicador i revelar els conceptes i les reflexions que s’amaguen davall la seva aparença estètica i poètica.

Asun Clar