Instruccions per fer-se feixista

L’assaig de Michela Murgia és tota una provocació. Un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Mercè Aránega es fica a la pell, el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic.
Murgia parla com si ella mateixa fos una feixista i es dirigeix a l’espectador, de manera molt intel·ligent, explicant-li les excel·lències d’aquesta ideologia, com si, en certa manera, el volgués convèncer del seu projecte. I, poca broma, perquè amb aquest exercici irònic, l’autora desemmascara el discurs de l’extrema dreta, deixa en evidència quines són les claus que fan que milers de persones facin seva aquesta política xenòfoba, masclista i, moltes vegades, repressora. El discurs feixista és coherent, profundament trampós, però el seu engranatge funciona.