Una història real

Autor i director: Pau Miró. Intèrprets: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Berta Riera.. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Marta Folch. Caracterització: Alícia Machin. Direcció de producció: Maite Pijuan  Cap de producció: Marina Vilardell. Ajudanta de direcció: Tilda Espluga  Producció executiva: Maria Muntané. Cap d’oficina tècnica: Moi Cuenca.  Producció: La Villaroel.

Fill: no n’hi ha prou amb dir la veritat?

Pare: no ho sé. Quina és la veritat?

Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la manera de portar-la a terme, Algunes ho aconsegueixen soles i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb l’ultradreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids? Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans i l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència