Sonoma

Un espectacle que parteix de la necessitat de l’ésser humà de tornar a l’origen, al cos, quan aquest està al límit de la seva existència i crida per sobreviure, superant d’aquesta manera l’embolcall virtual de la realitat.

Sonoma és una paraula que no existeix al diccionari. No obstant, conté les partícules del grec soma (“cos”) o del llatí sonum (“so”): Cos de so i so del cos. Avui vivim la Història molt de pressa, tan ràpid, a un ritme tan accelerat que amb prou feines la podem seguir. De fet, ja ningú no sap ben bé què està passant. Es podria dir que bàsicament caiem endavant, i durant aquesta caiguda accelerada -com en una muntanya russa- cridem. Sona seria aquest so del cos mentre cau, la ràbia de l'ésser humà per seguir creient que estem vius, que seguim desperts. crit de l'home sotmès a aquest ritme, límit de la seva existència, del qual surt l'udol primitiu del cos, el pols de la humanitat per sobreviure i sentir-se viva.

Sonoma és la certesa que allò virtual i allò digital ja només poden ser superats per una volta a l'origen.

L’espectacle neix de la necessitat de tornar a l'origen, al cos, a la carn. I des de la carn i la matèria orgànica perdre's en un viatge entre el somni i la ficció on allò humà es troba amb allò extraordinari. Per fer estranyes les coses més quotidianes, renunciant a construir significats, deixant que els signes germinin i proliferin sols; comunicant-se amb les capes més irracionals de qualsevol humà, allà on allò unit demana a crits separar-se, i allò separat busca sempre tornar a unir-se.

Una meravella visual que la converteix en un espectacle memorable