Falaise

Després de l'èxit de Là, que va exhaurir entrades la temporada passada, arriba la segona part del díptic Sur la falaise. Circ, poesia i animals per a una peça coral.

En la foscor de les cavernes, el so era una brúixola per als humans, la llum que els guiava en la ceguesa, el cant que il·luminava les parets. Havien de cridar per a orientar-se. Havien de cantar per a il·luminar la negror. Aquí també criden, busquen, van a les palpentes. Avancen amb el cim del món, si la vida hi mor o hi reneix. Però havent caigut, s'alcen amb l'evidència, amb la innocència i la insistència de sempre. Ells se'n volen sortir. Costi el que costi. són nombrosos. Un ramat. Una multitud. Gairebé una família. I en els intersticis d'un món en ruïnes, es tornen a inventar. Una altra fi del món és possible - de fet, ja ha començat. Vet aquí què diuen aquests cossos. Els de la vida que brilla, els de la vida que batega fort.