El Diablo Cojuelo

Als pallassos de Rhum els encarreguen fer un clàssic i se'l prenen com una gran ocasió. No volen que els seus nets es diguin “El meu avi va començar pallasso i per això no va passar”. Volen que es diguin: “El meu avi va començar pallasso, però es va esforçar i va acabar fent clàssics, que són la cultura, la dignitat i el futur”. Trien —perquè no n'hi havia un altre a la llibreria— El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara. Així és com es comencen a teixir dues trames: la de la boja obra de Vélez, tractada amb molt de respecte i amb alguna llibertat, i la d'una companyia sempre a punt de fracassar, a l’estil pallasso, en el seu afany per portar-la a escena. I així és com personatges del segle XVII i pallassos del XXI aixequen teulades i viatgen per terra i aire d´una Espanya esperpèntica.

Edat recomanada: a partir de 14 anys