Estil actual: Estàndard
Brahms va esperar a assolir una plena maduresa creativa per iniciar les seves quatre simfonies, veritables monuments del llenguatge simfònic del segle XIX. La Simfonia n. 4, del 1885, és el comiat de l'autor al gènere simfònic i la culminació d'una tradició iniciada per Haydn i Beethoven. L'interval de tercera major descendent que encapçala el moviment inicial esdevé un fonament estructural i motívic al llarg de la peça, mentre que el moviment final pren el model de les xacones barroques, amb un ostinato descendent extret de la Cantata 150 de Johann Sebastian Bach i elaborat al llarg de successives variacions fins a desembocar a un final amarat del pathos tràgic inicial.
Apropa Cultura, encara més a prop!
Selecciona la teva província i gaudeix de la cultura per a tothom