Un dia qualsevol

Les millors comèdies sempre surten dels llocs més insospitats.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara, però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s’acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom.

Solange és molt més elegant.

A la residència, hi coneixerà l’Ernest i el Mateu, dos avis que malauradament s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall. La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides.

Com diu un dels personatges: “la vida és massa curta per viure només cent anys”.