Los olvidados de Patrick Hamilton

Los olvidados de Patrick Hamilton presenta cinc propostes escultòriques fetes amb eines de
treball intervingudes. Xerracs, planes, maons, espàtules i cabassos són elements que pertanyen
al “precari” món de l’obrer, del treballador de la construcció, del paleta i del fuster. Aquests
objectes són intervinguts per l’artista en clau constructivista amb els colors dels moviments
“col·lectivistes” que marcaren la política sindical durant el segle XX.

Amb una obra de caràcter conceptual, que travessa elements formals dels moviments
abstractoconstructivistes, tant llatinoamericans com nord-americans i europeus de la
postguerra, amb el cànon conceptual de la neoavantguarda xilena, el treball de Patrick Hamilton
té com a fil conductor la reflexió i el qüestionament dels conceptes de feina, economia, memòria
i història en el context de les darreres dècades a Xile, en particular del període conegut com a
postdictadura. En aquest sentit, la seva obra ha suposat una constant reflexió estètica entorn
de les conseqüències de la “revolució neoliberal” implantada a Xile per Pinochet i el grup
d’economistes coneguts com a Chicago Boys, durant els anys setanta i vuitanta, i la seva
projecció en el camp social i cultural des de llavors fins ara.

L’obra i el pensament visual de Patrick Hamilton es pot entendre com un retrat dels processos
econòmics i culturals que ha patit Xile i tantes altres parts del món sota l’influx del neoliberalisme
en les darreres dècades. El seu treball es caracteritza per un rigor formal que va de la
mà dels processos d’investigació historiogràfica i de la revisió arxivística de casos i fenòmens
específics propis del conceptualisme. En aquest sentit, la seva pràctica es caracteritza per un
desenvolupament material i estètic interdisciplinar en el qual utilitza una gran quantitat de recursos
visuals i formats que van des del collage, l’arxiu i la fotografia, passant per l’escultura,
la instal·lació i la intervenció arquitectònica.

Per a l’exposició del Casal Solleric, l’artista xilè ha preparat, específicament per a l’espai, una
obra inèdita en la qual uns simples cabassos de plàstic projecten diverses fotografies de la
mar Mediterrània tenyida de vermell. El conjunt d’aquests treballs problematitza la relació
entre formalisme i art conceptual, a la vegada que posa en qüestió les jerarquies entre art,
treball i disseny. A través de les seves obres, Patrick Hamilton planteja una reflexió sobre com
a les darreres dècades la lluita de classes ha pogut ser substituïda per les polítiques de la
identitat i les lluites pel reconeixement, en una època profundament marcada a Sud-amèrica
pels intents frustrats de transformació social i des d’un afecte de desesperança i cancel·lació
de futur, al·ludint alhora a la problemàtica de la immigració a la qual s’enfronten els països de
la Mediterrània com a ports d’entrada a Europa.