Dimonis. Ex-orcismes i in- orcismes de Verdaguer

Què és la possessió? Els exorcismes en els quals va participar Jacint Verdaguer són el punt de partida d’aquesta obra de format experimental a mig camí entre el teatre expandit i la instal·lació sonora dins la qual el públic es pot moure lliurement.

A la Barcelona de finals del segle XIX, sacsejada per l’anarquisme, el comunisme, el darwinisme i l’espiritisme, un conegut escriptor i religiós del moment assistia, en un pis del carrer de Mirallers, al barri del Born, a un seguit de sessions d’exorcisme. Mossèn Cinto prenia notes de tot el que hi veia en unes llibretes que no es van arribar a publicar mai en vida del poeta.

L’any 2014, el també poeta Enric Casasses va publicar una edició comentada d’aquells textos, Dimonis, un volum d’una vàlua notable del qual Cabosanroque utilitza els fragments més poètics, sorprenents i contemporanis. Ho fa amb la col·laboració d’artistes com el cantaor Niño de Elche i la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, a més d’antropòlegs, científics i poetes que parlen en suports enregistrats sobre el concepte de la possessió.

Dimonis és una cerimònia sonora i visual, on el públic es veu immers en una coreografia hàbilment orquestrada per Cabosanroque. Atrapat dins d’aquesta instal·lació, que és una recreació del pis de Barcelona, el públic és alhora subjecte passiu i actiu, perquè: ¿què és el teatre sinó una forma de possessió?