Acis & Galatea

Una mirada nova i agosarada d’aquesta òpera en dos actes de Händel en el marc del festival Contratemps.

Durant els inicis de la modernitat europea, nombrosos creadors —com Raphael, Cervantes, Poussin, Góngora o Lully— van revisitar amb entusiasme la història de la nimfa Galatea, el pastor Acis i el monstre Polifem. En aquells anys de grans canvis —en què els privilegis de l’antiga noblesa començaven a deteriorar-se mentre les realitats urbanes guanyaven una força irrefrenable— aquesta faula bucòlica popularitzada per les Metamorfosis d’Ovidi es va convertir en un mite de renovades significacions, gràcies al seu explosiu còctel d’amors falsament lliures i soterrades tensions entre realitats inconciliables.

El 1718, Georg Friedrich Händel va estrenar la seva òpera pastoral Acis and Galatea, que aviat assoliria una extraordinària popularitat i esdevindria l’obra més representada en vida del compositor. Una mascarada alhora còmica i tràgica, d’una delicada bellesa vocal i orquestral, que ara el Ensemble Contratemps porta als escenaris com un dels plats forts del festival Contratemps de Música Antiga de Sant Cugat.

Albert Arribas