Teatre Lliure de Montjuïc

Veure superat el repte de representar una obra llarga i amb dificultats actorals considerables amb persones amb diferents discapacitats ha estat un triple plaer. Primer per la història ben contada, potser amb un final surrealista poc comprensible, però tocant moltes tecles sobre la gestió de la diversitat social que no es fa llarga malgrat les dues hores i mitja de durada. Segon per la constatació que amb un bon treball professional de direcció, podem passar de "valorar l'esforç" de superar les discapacitats a "valorar una interpretació" magnífica- I tercera per que per al públic amb discapacitat obra un clar sentiment de "si que es pot", tots i totes vam gaudir molt de l'obra, però en les persones amb discapacitat vam valorar un cert desig de provar a ser actors i actrius.