DIVINAS PALABRAS

Divinas palabras és l'obra més universal de Valle-Inclán, ja que és, amb diferència, la que més vegades s'ha dut a escena, sens dubte per la qualitat literària i la riquesa d'imatges.

El tema central no és altre que l'avarícia, la luxúria i la mort, que Valle va descriure com ningú i que mostra amb tremenda crueltat, però també en clau grotesca; la misèria humana encarnada a la família d'un sagristà de llogaret, però que bé pot extrapolar-se a la nostra realitat més propera.

Valle-Inclán utilitza un llenguatge poètic i simbòlic, i els seus personatges són representatius de la decadència moral i social. Aquesta obra suposa el cim del “teatre bàrbar” i “sinistre” de l’autor i possibilita, de nou, a Atalaya, a recuperar el seu llenguatge grotesc i cruel, prenent la veu com a factor més rellevant, tant en el tractament del text com en els càntics que interpreten en viu els actors, generant una enorme força emocional.