Los días afuera

Un grup de dones cis i persones trans que van estar detingudis en diverses presons de l’Argentina reconstrueixen escenes de la seva vida passada i imaginen la vida futura en una obra musical documental on ellis mateixis canten, ballen i actuen.

Com és tornar a casa després de la presó? Com s’havia transformat el barri, la família, el propi cos? Los días afuera és la segona part d’un projecte que va començar amb la pel·lícula Reas, que es va estrenar el febrer del 2024 a la Berlinale. La pel·lícula reconstrueix l’experiència del temps passat a presó. I l’obra ens mostra lis mateixis protagonistes recreant escenes de la seva vida en llibertat. 

La vida real d’aquestes persones es transforma en una ficció en la qual ellis mateixxis actuen, canten i ballen. En l’obra, es van creuant les biografies des del moment en què van ser alliberadis: Nacho es va convertir en conductor de taxi, Paula va començar a treballar en un taller tèxtil clandestí, Noelia va tornar a ser treballadora sexual i, també, militant pels drets de les dones trans... Lis protagonistes mateixis reconstrueixen els desafiaments de la vida després de la presó i comparteixen els seus desitjos més íntims a ritme de cúmbia o de pop. 

Lola Arias és directora teatral i de cinema, a més d’escriptora, i ha treballat amb col·lectius diversos (des d’excombatents fins a joves refugiats) travessant les fronteres entre realitat i ficció. En el Grec Festival de Barcelona l’any 2019 va presentar Campo minado, una història sobre la guerra de les Malvines protagonitzada per antics soldats que també van interpretar un film de la mateixa directora: Teatro de guerra. Aquesta pel·lícula es podrà veure el 9 de juliol (18.00 h) i el 14 de juliol (17.00 h) a la Filmoteca de Catalunya, on també hi tindrà lloc un col·loqui amb la directora.

Una producció de Companyia Lola Arias 

Coproduït per Complejo Teatral Buenos Aires (Argentina), Festival d’Avignon (França), Festival d’Automne Paris (França), Théâtre de la Ville Paris (França), Théâtre National Wallonie-Bruxelles (Bèlgica), Festival Tangente St Pölten, Festival für Gegenwartskultur (Àustria), Theaterfestival Basel, Kaserne Basel (Suïssa), Comédie de Genève (Suïssa), Maxim Gorki Theater Berlin (Alemanya), National Theater Oslo (Noruega), Scène nationale de Bayonne (França), Le Parvis-scène nationale de Tarbes (França), La Rose des Vents-Scène Nationale de Villeneuve d’Ascq (França), Théâtre National de Strasbourg (França), Kampnagel Internationales Sommerfestival-Hamburg (Alemanya), TnBA-CDN de Bordeaux (França), Theater Spektakel Zürich (Suïssa), Mousonturm Frankfurt (Alemanya), Brighton Festival (Anglaterra)

Escenografia construïda als tallers del Théâtre National Wallonie Bruxelles.