CARMEN PARÍS

Espectacle íntim, proper, on l'artista aragonesa no amaga ni guarda res. És un moment desinceritat i de connexió amb el públic. L’artista combina amb mestratge la música i les seves arrels amb arrels de terres llunyanes, amb l’objectiu de donar sentit al seu art i a la seva manera d'entendre la vida.
Tota sola, acompanyada només d'un piano, desgrana el millor del seu repertori. Cançons que el temps ha assentat i ha donat cos i altres que conserven la frescor del mateix moment en què van ser escrites. París al piano és un moment a soles, una confessió irrepetible d'una dona que porta a la sang la paraula art, i que en les seves cançons deixa centellejos de màgia i reminiscències del veritable art de la música.