Miércoles que parecen jueves

Els components d’una associació de pares d’alumnes d’un institut d’ensenyament mitjà esperen a la sala d’actes de l’institut l’arribada de Juan José Millás, que donarà una conferència sobre la importància de la lectura en l’adolescència.

No obstant això, en comptes de l’escriptor, es presenta una dona que assegura ser Juan José Millás. Sembla que ha aconseguit obrir-se pas davant la barrera de professors i del servei de seguretat de l’institut amb un revòlver que fa servir amb un descuit preocupant. Mentre intenta donar la conferència, tant la policia com l’autèntic (autèntic?) Juan José Millás tracten de convèncer-la, des de l’exterior de la sala, que desisteixi de la seva actitud i es lliuri abans que hi hagi ferits.

Els assumptes del doble, de la identitat o de l’autoria, diluïts al llarg l’obra de Millás, cristal·litzen en una experiència dramàtica de la qual es dedueix que l’altra cara del terror és el riure.