Marala

El concepte contingut en aquesta Jota de morir és relativament senzill d’explicar: en algun moment, les tres components de Marala reparen en què en les respectives recerques sobre la música tradicional hi ha una temàtica, la de la mort, que els crida poderosament l’atenció. Ho aborden des de la ràbia i l’emprenyament, pels silencis i tabús que acompanyen la temàtica, fent de portaveus de les dones que havien estat silenciades en la música popular.

El resultat és un disc captivador i elegant, en el qual la destresa vocal i compositiva de les components i els temes de nova creació inspirats en la música d’arrel, de to profund i sonoritat menys pulcra, canta a la mort com ho fan les padrines, deixant un mínim espai a l’electrònica i jugant amb sons orgànics.

Marala, el trio transfronterer format per Selma Bruna (Catalunya), Clara Fiol (Balears) i Sandra Monfort (València), ha aconseguit un disc que extrau de la temàtica mortuòria una estranya bellesa. I la bellesa sempre és vida, fins i tot si parles de mort.