Yerma

Juan Carlos Martel Bayod serveix Federico García Lorca la tragèdia d’una dona que no pot tenir fills sota la pressió social i el desig de ser mare. Amb espai escènic de Frederic Amat i música de Raül Refree.

Yerma és la protagonista i dona títol a una de les peces més aplaudides de Federico García Lorca. Un poema tràgic en tres actes que mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare però no pot. Ella viu aquesta frustració en un entorn que fa indispensable la maternitat en una dona casada, les principals funcions de la qual són la casa i els fills. I dins seu, l’instint maternal lluita contra la repressió i l’obligació imposada.

La pressió social sobre la dona és un tema recurrent de l’autor, especialment en la maternitat, les aparences o la fatalitat del destí. I és present en les tres peces que conformen la trilogia rural: Bodas de sangre (1933), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba (1936). Tres tragèdies que uneixen mite, poesia i realitat en tres retrats de dona alhora oprimida i alliberada.