Veus que no veus

A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? Pepa Plana i Noël Olivé ens presenten Veus que no veus, una història que en si mateixa comporta dins seu unes quantes petites històries més, és a dir, les “situacions”, situacions que esdevenen potser els moments més importants d’aquest trajecte còmic i poètic. Heus aquí, doncs, dues heroïnes del segle XXI intentant sobreviure a les situacions, clàssiques o no, que la seva condició de pallasses els ofereix.

Volen ser vistes i escoltades. Dues pallasses: una Augusta i una Carablanca. Veus que no veus presenta la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”. Què hauria passat si les nostres àvies haguessin pogut fer de pallasses? Es tracta de riure, sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i potser mossegar.