Estilo actual: Estándar
Les vides de Robert Schumann i Johannes Brahms es van creuar en múltiples ocasions, i sempre, intensament. Schumann, editor i crític musical, a més de compositor, va promoure el jove Brahms compositor a través de la premsa i la seva esposa Clara va exercir de mentora d’un Brahms sempre autocrític amb les obres que componia i que, sovint, descartava o refeia fins a arribar a un resultat satisfactori per a ell. El Trio n. 1 és un bon exemple d’aquesta obsessió perfeccionista de Brahms, que en va fer una nova versió, notablement diferent, el 1889. El primer Trio amb piano de Schumann porta l’energia, la vivacitat i la diversitat de caràcters pròpia del Romanticisme militant de l’alemany, dins d’una forma clàssica que es veu interpel·lada constantment. Aquest esperit de Schumann és ben present en les Fremde Szenen, de Wolfgang Rihm, un cicle de trios amb piano que connecten la memòria de la tradició amb la fluïdesa de la modernitat.
Acerca Cultura, ¡aún más cerca!
Selecciona tu provincia y disfruta de la cultura para todos