Terra Baixa

Roger Bernat posa en qüestió algunes de les màximes del teatre: la seva realitat fugissera i l’autoria intransferible de l’artista. Res millor que un muntatge de referència del Teatre Lliure –la producció de Terra baixa dirigida per Fabià Puigserver el 1990– per parlar de reproducció, de repetició, d’original i de còpia en teatre.

En aquesta proposta, el públic és un actor més en una vetllada teatral de fa més de trenta anys. Hi trobarem un text cabdal en la creació de la nostra subjectivitat, que va servir tant als ateneus llibertaris barcelonins com al folklorisme de Leni Riefenstahl, la cineasta emblema del nazisme.