El señor Ruiseñor

Direcció: Ramon Fontserè Sidera. Dramatúrgia: Ramon Fontserè, amb la col·laboració de Dolors Tuneu i Alberto Castrillo-Ferrer. Amb: Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xevi Vilà, Juan Pablo Mazorra i Rubén Romero.

Espectacle en castellà

Santiago Rusiñol (1861-1931), nascut en el si de la burgesia catalana, simbolitza una personalitat intensa i complexa, amb una visió melancòlica, amarga i desencantada de

la vida. Un home dotat d'un gran talent personal amb diverses pintures que figuren en les més prestigioses col·leccions. També aconsegueix gran notorietat com a dramaturg,

escriptor i poeta. El seu caràcter enginyós i cosmopolita fa d'ell un referent de la Renaixença literària i cultural de Catalunya, i del món intel·lectual i bohemi de la

Barcelona del seu temps, culta, cívica i sempre oberta al món.

El Señor Ruiseñor pretén reflexionar sobre la destrucció d'uns conceptes de vida lliure que no sempre es respecten en tots els àmbits de la societat actual. A partir de la idea

que la història moltes vegades ajuda les societats a falsejar el seu passat per afavorir el sorgiment d’interessos creats, que sovint generen relats esbiaixats d’identitat, els

Joglars —sempre crítics amb la societat, el poder i les normes establertes— utilitzen la figura de Santiago Rusiñol per contraposar aquesta perspectiva amb el seu caràcter

enginyós i cosmopolita que representa la inducció a la vida alegre i sensual, el gust per la bellesa, la subtilesa, l’amor per les arts, el coneixement i el lliure pensament.

El protagonista de l’espectacle és un jardiner de parcs i jardins que per culpa del reuma envien al Museu Rusiñol, on representarà l’artista durant les visites teatralitzades.

Però al cap d'un temps, quan ell s'ha enamorat del pintor a través de la seva obra i pensament, la direcció decideix transformar el Museu Rusiñol en el Museu de la Identitat.

A partir d'aquí es crea un conflicte entre els dos mons: el de Rusiñol i el dels que defensen la identitat. L'obra és una reivindicació de l'art com a pàtria universal, a partir

de Rusiñol, contra les pàtries populistes. Espectacle exclusiu al territori.