Les Quatre Estacions de Vivaldi & Franz Schubert Filh

REPERTORI

A. VIVALDI: Les quatre estacions
F. SCHUBERT: Simfonia núm. 2, D. 125

INTÈRPRETS

Liza Ferschtman, violí
Franz Schubert Filharmonia
Rinaldo Alessandrini, director

ELS COLORS DE VIVALDI

Rinaldo Alessandrini torna a la Franz Schubert Filharmonia i ho fa amb un programa dels que fan afició. A la primera part gaudirem de les quatre estacions de Vivaldi, amb la violinista Liza Ferschtman, una de les violinistes més especials del moment i que ens alegra presentar per primer cop al nostre públic. A la segona interpretarem la Simfonia núm. 2 de Schubert, possiblement la més alegre del compositor alemany, d’aires italianitzants i que en mans d’Alessandri lluirà amb tots els seus colors.

__________________________________________________________________________________________

Alessandrini és un dels experts en música barroca més prestigiosos del món. Les seves gravacions d’obres de Vivaldi són de referència i gaudir-lo dirigint Les quatre estacions amb la violinista holandesas Liza Ferschtman, és tot un luxe. L’any 1725 Vivaldi va publicar dotze concerts sota el títol “El difícil equilibri entre l’harmonia i la invenció”. Eren obres en les que plantejava el clàssic dilema entre el respecte a les normes de l’escriptura clàssica i la llibertat creativa. Les quatre primeres peces de l’àlbum van tenir un èxit sense precedents: quatre obres en les que destaca un violí solista i, alhora, es descriuen els diferents moments de les estacions de l’any. No solament van agradar per la frescor i l’encant de les seves melodies i per la imitació musical del vent, la pluja o els ocells, sinó també per l’habilitat que l’autor va demostrar a l’hora de combinar efectes de tot tipus (pizzicatos, glissandos, tremolos…) que ens obliguen com a públic a estar permanentment enganxats a l’escolta. Alessandrini ens proposa completar el programa amb la Segona de Schubert, una de les moltes joies de l’autor vienès que només van ser apreciades anys després de la seva mort, una obra amb referències al seu admirat Beethoven i possiblement la més alegre de tot el seu catàleg.