Estilo actual: Estándar
Veus que no veus és un espectacle de Pallasses. Vull dir Que són Pallasses utilitzant el llenguatge de Pallasses pera explicar-nos una història. una història que en si mateixa comporta dins seu unes quantes petites històries més, és a dir...les “situacions”... situacions que esdevenen potser els moments més importants d'aquets trajecte còmic i poètic. En el món d'aquestes pallasses, transitar per aquestes “situacions” esdevé una aventura, una peripècia vital que més que marcar l'esdevenir de la nostre Història marcarà l'esdevenir de les seves Vides. Res és tan senzill i aparent com sembla...ni res és tan impossible que la seva magnificència no pugui superar.
Heus aquí doncs, dues Heroïnes del segle XXI intentant sobreviure a les situacions clàssiques o no que la seva condició de Pallasses els depara.
Clàssiques? N'hi diem clàssiques a aquella dramatúrgia dels números que en petites o grans variacions hem anat veient al llarg de la història i que gairebé sempre han estat realitzades, tan en el món del Circ com del Teatre, per Pallassos de tota mena. Pallassos que sovint també porten uniforme (clàssic) depenent del seu Rol.
Però... ¿què passa quan aquests mateixos números o situacions, passen a mans de Pallasses? Segueixen sent tan clàssics? Crec honestament que no. Crec que d'alguna manera deixem de parlar de clàssics, tot i que existeixin els rols propis de la Cara Blanca i de l'Augusta. Tot i així en la majoria de números o situacions aquests es re-signifiquen i s'exerceixen d'una altre manera. D'un altre lloc. La forma en què s'entomen i es serveixen pren un altre valor simplement un o uns de diferents.
També d'això parla ‘Veus que no veus’. De Dues Pallasses, de dues Dones que s'enfronten al seu dia a dia. Un Trànsit marcat per la precarietat i la necessitat d'esdevenir en un món que sovint els hi és
hostil i incomprès però en el que i conviuen amb completa normalitat i esperança. Un món que també és seu, incomprès i desesperant, on la llum que se'n desprèn, molt sovint parteix d'elles. Parlant i jugant potser perquè és la manera que tenen les Pallasses de parlar i fer-se entendre. Jugant i mossegant, així volem fer riure...encara que no només volem fer riure.
Pepa Plana juntament amb el reconeixement del públic ha estat guardonada amb nombrosos premis, on destacaríem el Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat per la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Circo 2022 atorgat pel Ministerio de Cultura de l’Estat Espanyol.
Tot això ha fet que Pepa Plana sigui la pallassa catalana més reconeguda i que el seu camí hagi servit per obrir un nou mercat en el panorama teatral de l’estat, i que cada nou projecte s’esperi amb expectació.
Acerca Cultura, ¡aún más cerca!
Selecciona tu provincia y disfruta de la cultura para todos