Paisajes para no colorear

Nou noies xilenes pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar. Un espectacle amb música, coreografies, internet, vídeos en directe i molt d’humor. Adolescents davant la vida.

Paisajes para no colorear té per detonant una infinitat d'actes de violència atroços comesos contra noies adolescents a Xile i a la resta de llatinoamèrica. La brutalitat d'aquests fets ens remet a molts interrogants sobre la realitat a què estan exposades les adolescents: com es desenvolupen i socialitzen entre els seus semblants, com interactuen amb la història i el present del seu país, amb els discursos, paradigmes i canvis socials de la seva època, i com se situen davant del discurs adultcèntric. S'acosten temps d'una intensa reflexió i debat que ens repten a plantejar-nos les relacions de gènere, que originen noves formes d'interacció entre les generacions, els sexes i les institucions socials. Paisajes para no colorear proposa creuar una infinitat de testimonis i d'imaginaris provinents d'un grup de més de cent adoelscents xilenes. Creiem que és una oportunitat única perquè aquestes històries surtin del racó personal i privat i es converteixin en veu pública i política. És urgent sumar al debat les veus d'aquestes noves generacions. Paisajes para no colorear ens obliga a fer l'exercici de silenciar-nos durant més d'una hora. Ha arribar el moment d'escoltar-les i, d'alguna manera, escoltar-nos nosaltres també.