Estilo actual: Estándar
De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància?
Dos nens i una nena passen les hores jugant a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Però un dia, les seves òrbites es bifurquen. Passen els anys. Ara són adults. Ella és a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi.
És el retrat d’una amistat fragmentada i, sobretot, una reflexió sobre les distàncies i les (des)connexions orbitals entre persones. Sembla que l’espectacle estigui fet per l’ocasió (ara que es parla tant de distàncies) però fa més d’un any que hi donen voltes.
Acerca Cultura, ¡aún más cerca!
Selecciona tu provincia y disfruta de la cultura para todos