Hidden

Hidden conclou la trilogia composta per Kokoro (2015) i IUanMi (2017), que reflexiona sobre la identitat. Aquesta darrera peça, fa una mirada a aquelles coses que ens defineixen, però que –amb el temps– han quedat tapades sota el vel de l’inconscient. Reflexiona amb la idea que el nostre present difumina el passat. En com la vida, que no s’atura i ens empeny sense treva, al seu camí hi deixa un rastre de records. I en com aquests records s’apilen entre els plecs del cervell, com ho fa la pols a sota els mobles. I queden a l’ombra, amagats sota un tel d’artifici, de somni, d’il·lusió subjectiva. Perquè el passat és passat, i el present el distorsiona.

Però un dia un home s’atura a mirar enrere. I desfà el camí resseguint-ne el rastre. A les palpentes. Torna a la casa de la seva infància decidit a destapar el seu passat. A posar-hi llum. A evocar-lo. A treure-li la pols, o a treure’n l’entrellat. Un viatge entre els seus fantasmes i tresors d’infantesa. Entre els seus desitjos i les seves febleses. Entre la innocència i la por. Destapa el passat, de la mateixa manera que un nen desembolica un caramel. De la mateixa manera que un adult obre una ferida. Per trobar-se. Per identificar-se. Per reconstruir-se.