Dancing Vivaldi

Un viatge pels diferents barrocs europeus que ens connecten amb l’actualitat a través de la dansa i la música

La música barroca és sens dubte una de les que connecta millor amb la societat actual i els gustos de les músiques del segle xxi. El seu ritme constant, sense els rubatos que arribarien 200 anys més tard i farien que la música entrés en el món de les emocions, la seva harmonia clara i alhora la complexitat contrapuntística enllacen perfectament amb músiques que podem escoltar en una emissora qualsevol d’avui en dia. No és casualitat que molts dels grans músics del jazz hagin fet versions en el seu propi estil d’obres com els concerts de Brandenburg o les fugues bachianes i aquesta fermesa rítmica ens ha permès imaginar-nos una música perfectament coreografiable.

Els tres compositors que podrem escoltar són els més grans representants del barroc de cadascun dels seus països: Purcell, que va morir amb només 36 anys, és sens dubte el músic anglès més important del segle xvii. La seva Suite Abdelazer és la música incidental que va escriure per a l’obra de teatre The Moor’s Revenge d’Aphra Behn el 1695, just l’any de la seva mort. És una veritable banda sonora que ha arribat als nostres dies gràcies al rondó que va fer famós Benjamin Britten a la seva guia d’orquestra per a joves. Amb Bach, ens trobem amb un dels compositors més grans de tots els temps. El seu geni va més enllà del fet musical i la música d’avui en dia no seria igual si Bach no hagués existit. El seu Tercer Concert de Brandenburg en Sol major BWV 1048 compost l’any 1721 forma part del conjunt de sis concerts que han esdevingut una obra cabdal a la història de la música. Constitueixen tot un resum del concerto grosso barroc a l’hora que s’avancen als concerts instrumentals del classicisme.

Finalment, el Gloria de Vivaldi de l’any 1713 és, juntament amb les seves Quatre estacions una de les obres més importants del músic. Estrenada a l’Ospedale della Pietà, Vivaldi extreu tots els recursos de la corda i els combina amb el cor i els solistes per crear una obra litúrgica amb un component dramàtic molt elevat. La combinació de la música barroca i la dansa creada a partir d’ella pot esdevenir un autèntic plaer per als sentits.