Cripta de la Reparació

L’efervescència, transformació i pujança que tingué la Tortosa a cavall dels segles XIX i XX no només afectà l’arquitectura pública i privada, sinó que també s’escampà a l’arquitectura religiosa. Un exemple notori és l’església de la Reparació, obra de Joan Abril i Guanyabens, del 1903, construïda sota el patrocini de la Germandat d’Operaris Diocesans i el seu fundador, el beat Josep Domingo i Sol. 

La cripta de la mateixa mida que la planta de la nau, mostra un total de setze columnes de pedra de Flix on mitjançant arcs de mig punt i volta de creueria, sosté el temple. De tots els elements arquitectònics cal destacar els capitells, on els volums busquen l'estil del romànic.

Un altre element destacable són les escales que donen accés a aquesta, de tipus imperial. La seva planta és d'E: composta per un tir fins al primer replanell i després dos més en sentit contrari fins al nivell superior, aquests dos últims més estrets que el primer. Aquesta tipologia d'escala va començar a utilitzar-se a partir del s.XVI, i aviat va agafar una forta càrrega social, política, cultural, fins i tot protocol·lària, ja que s'utilitzava per ennoblir i decorar palaus.

L’absis exterior, que mira a l’històric carrer del Vall i actual plaça dels Dolors, es resol d’una manera particular. Allà mateix té l’entrada la cripta o espai Mossèn Sol, que després de la seva restauració s’ha incorporat al catàleg de llocs per a usos i manifestacions culturals variades.