Traduccions traduïbles

Dirigit especialment a persones amb diversitat visual i a tothom que tingui ganes de tenir una experiència amb aquesta obra a través del cos.

La coreògrafa Maria Magdalena Garzón, juntament amb la ballarina invident Natàlia Roig i el músic Jordi Alomar, proposen una activitat de dansa entorn a l'obra de William Kentridge More Sweetly Play the Dance (2015). Aquesta activitat és en format àudio, gratuït i d’ús autònom i té el propòsit que el visitant pugui gaudir la instal·lació More Sweetly Play de Dance amb el cos, des de casa i sense veure la peça amb els ulls.

More Sweetly Play the Dance és un espectacular fris en moviment on s’evoquen les dinàmiques d’una processó ritual, al so de la Immanuel Essemblies Brass Band. En aquesta obra hi conflueixen dos aspectes importants de l’art de William Kentridge: el primer és l’ús que fa de la imatge en moviment, que sembla fer referència a tècniques cinematogràfiques molt primerenques, primitives o fins i tot anteriors al cinema: siluetes, ombres i dibuixos al carbó; el segon és la representació de grups de gent «en moviment». Gent que fuig de la fam, de les inundacions, de la violència, de la pobresa, de la malaltia. Gent que es manifesta contra règims polítics, contra la corrupció, contra l’explotació econòmica. Són imatges amb què Kentridge es troba no només als mitjans, sinó també a prop de casa seva, a Johannesburg (Sud-àfrica).

Les siluetes i les figures en ombra que veiem en l’obra de Kentridge no són les figures fictícies que interpreta Plató, si no figures ben reals, però per bé que no delimitades, estan obertes a la interpretació que en fa cadascú. En aquest sentit, Traduccions traduïbles proposa una dansa que entrellaça els moviments de manera continuada i fluida, descrivint l’animació dels gestos de manera correlativa perquè es vagin transformant els uns amb els altres. D’aquesta manera, pretenem que “la processó vagi per dintre”, amb la seva pròpia constància i ritme. És a dir, que sigui una construcció íntima i personal de cadascú.

Traduccions traduïbles també proposa mimetitzar i re-interpretar els principals moviments, les tensions corporals, les direccions en l’espai, les dinàmiques gestuals dels ballarins i les ballarines, i d’aquesta manera ens situa en una posició emmirallada. És una invitació a posar-se en el lloc de l’altre, a “passar per dins del cos” i transitar el lloc de molts d’altres, tal com fa Kentridge en els seus dibuixos.

L’àudio inclou suggeriments per a l’experiència i una audiodescripció de l’espai i format de l’obra i va transcorrent pels diferents personatges i les qualitats de moviments més significatives, per a tenir aquesta experiència de la peça passant per dins del cos.