Nominicidi

En l’àmbit distès d’un sopar familiar, la discussió sobre si el nom que han escollit l’Anna i el Vicenç pel seu fill és apropiat, genera una espiral incontrolable de confessions entre ells i la Cuca, el Pere i el Claudi, un amic músic de la família.

Una comèdia satírica que mantenint la temàtica de la vida familiar, aconsegueix fugir dels tòpics dramatúrgics de les comèdies de saló. Les bromes constants contrasten, a l’hora que provoquen, aquest seguit de confessions íntimes. Veritats sense cap mena de transcendència que es converteixen en arma de destrucció massiva quan són revelades dècades mes tard. Atacs de sinceritat espontanis sorgits de rancúnies profundes que es guardaven de feia temps. Desmentiments de falsedats que tota la família dona per bones fruit del safareig mal informat.

La comèdia ens revela la crúor d’esperar anys a dir a aquelles coses que ens costa dir a qui tenim mes a prop i tractem sovint. En definitiva, un sopar familiar d’alt impacte emocional per tots els implicats, que suposa  “un punt d’inflexió i de no retorn”, per a tots ells.  O potser sí que trobaran el camí de retorn a la conciliació...? Ah!, i de retruc aprendrem la metodologia per diferenciar entre noms “prohibits” i noms “autoritzats”.